EGOISME & EGOCENTRISME!!


Tenim un problema un poc gros. Alguns de nosaltres ens comportem a cop de manera molt egoista  i no pensem  mai en els companys. Únicament és jo, jo i meu. Com traiem aquest egocentrisme? Egoisme i egocentrisme no són la mateixa cosa. Caldria discernir. L’egoisme és un amor desmesurat cap a mi mateix, que em fa posar sempre per davant les meves necessitats, i em fa ignorar les dels altres si s’oposen a les meves.  L’egocentrisme és creure que tot el món gira al meu voltant. És completament normal en nens petits de 3 o 4 anys, però a mesura que van creixent, aprenen a entendre el punt de vista dels altres, amb la qual cosa van perdent l’egocentrisme (normalment).  En adolescents, l’egocentrisme se sol manifestar en que creuen que tothom els mira, els observa, i s’interessa per ells. En alguns això els provoca timidesa. En altres els fa sentir-se especials i una mica herois. Habitualment aquest tret de la personalitat continuarà en part fins a l’etapa adulta, simplement que a mesura que el noi es va fent gran i el seu pensament guanyi en objectivitat, aprendrà a controlar-ho. Lluitar contra l’egoisme i l’egocentrisme no és fàcil en aquesta societat nostra, tan individualista, i que sap valorar molt bé els èxits individuals, però té dificultats per valorar els èxits col·lectius. Posaré uns exemples: quan el Barça guanya, els diaris parlen den Messi, en Xavi o en Guardiola (Tito Vilanova?), però s’obliden de la resta de l’equip dels fisios, cos tècnic.... Quan una pel·lícula triomfa, tothom parla del director i de l’actriu protagonista, però s’obliden de la resta d’actors i de tot l’equip tècnic i de postproducció. Quan un partit polític guanya les eleccions, tothom glorifica al seu líder, però s’obliden de la resta de membres del partit. La tele, els diaris i les revistes necessiten una foto per la portada, i els èxits col·lectius sempre s’atribueixen a persones concretes amb noms i cognoms, sense pensar en tothom qui porten al darrera. Amb paciència i constància podem apendre  els valors de l’amistat, el companyerisme, el respecte, la solidaritat, el compartir,...Cal desenvolupar el sentit de la EMPATIA. L’empatia és la capacitat que té una persona de ficar-se en la pell d’una altra, d’entendre els seus sentiments, de compartir amb ella les seves alegries i les seves tristeses. Ens permet entendre les necessitats i els problemes dels altres, i reaccionar en conseqüència.  I com ens ho fem per desenvolupar l’empatia?  Doncs en base a algunes coses: 1) LA CONVIVÈNCIA AMB ELS ALTRES: conviure amb els altres ens ajuda a entendre’ls. Aquesta convivència ja es dóna durant els caus setmanals, però també és molt important fer sortides de cap de setmana i campaments que durin diversos dies. Cal adonarse que si  feim algun esport competitiu (atletisme, futbol, tenis) la competició no té cap sentit sense els companys amb els qui jugues, no pots  guanyar sense companys,  el primer classificat no tindria cap sentit sense el segon ni el tercer ni el quart, ni el darrer. El qui guanya hauria d´estar content i agrait per tenir companys amb els qui lluitar  esportivament parlant. 2) EL TREBALL EN EQUIP: és una habilitat que s’adquireix amb la pràctica.  a) Quan ens posam en petits grups, i agafem  una organització interna, un estil de funcionament democràtic, i ens adjudiqueu feines a fer. b) Quan feim accions i projectes en grup, seguint els passos que marca la Pedagogia del Projecte.  3) ELS JOCS NO COMPETITIUS: especialment els "Jocs de confiança" (que no s’han de posar en pràctica fins que els nens es coneguin bé entre ells), els "Jocs cooperatius", els "Jocs de comunicació" i els "Jocs de resolució de conflictes".   4) LES ACCIONS REFLEXIVES: per mitjà de contes, textos i reflexions ens ajuden a pensar sobre els temes de l’amistat, la solidaritat, el compartir. Ja ho sabeu,  ja és hora que deixeu la famosa frase de la samarreta den "Flores" Discúlpenme, estoy madurando" i que actueu en conseqüència al que heu llegit.