AVUI PARLEM DE CAIACS!!


El vocable caiac (qajaq) originari de les tribus Aleutianes significa ("embarcació per espatlles") i es refereix a una embarcació construïda d'ossos i de pell de foca que s'utilitzava per caçar, pescar, transportar el producte de la caça i realitzar extenses excursions en recerca de les preses. El seu origen es remunta a uns 5.000 anys d'antigüitat i era usat en diferents versions pels pobles originaris d'Alaska, el nord de Canadà i Groenlàndia. Els caiacs dels esquimals anaven tancat en la seva banyera amb una pell lligada a la roba del tripulant. Amb la mateixa funció que els actuals cubrebanyeres, però amb el problema que no permetien el tripulant separar-se de la embarcació, per solucionar els dos problemes principals que es creaven al bolcar (ofegar-se o morir congelat) els esquimals van inventar la tècnica de l'esquimotatge, mitjançant la qual podien tornar a redreçar la embarcacio després de la bolcada.  El caiac de mar està disponible actualment en una gran varietat de dissenys, mides i materials on podem distingir bàsicament dos tipus: rígids i desarmables. El disseny s'ha mantingut molt similar als caiacs originals amb lleugeres variacions per fer-lo més ràpid, espaiós, còmode, estable o maniobrable, segons sigui la preferència del caiaquista.  Existeixen diferents tipus de caiac, ja sigui s'utilitzin per navegar en aigües tranquil · les o en aigües ràpides. Totes utilitzen s'ha pala com a element propulsors. El caiac de riu, per exemple, és curt i aplatat, amb una màniga més ampla i de eslora més curta. El caiaquista utilitza "musleras", que s'ajusta a les seves cames per dominar l'embarcació amb moviments del tronc. Quant al caiac d'aigües braves, és més curt i compta amb cubrebanyeres, que cobreix la part oberta de la canoa impedint que pugui entrar aigua. El kayakista, d'altra banda, fa servir casc.