ENTRENAMENT PSICOLÒGIC!

Hola amics/gues. Val la pena recordar aquest article que ja va sortir publicat el mes de gener passat en aquest blog. L' entrenament psicològic.  Normalment a un jove i a alguns adults els fa por la paraula psicòleg. Anem a saber una mica més sobre aquesta paraula. La psicologia és la ciència  de la ment i el comportament; especialment, estudia la constitució, el comportament i els estats de consciència de la persona humana. Fins aquí res que faci tanta por. Un cas curiós: Rick McKeney, ell va ser campió mundial de tir amb arc, ja fa uns anys i doble medallista olímpic. Al principi de la seva carrera esportiva, quedava quart o cinquè en els mundials i no arribava a ser campió. Va decidir que havia d’entrenar-se més intensament. Passava tres hores diàries practicant tir amb arc; va adonar-se que no arribaria a ser campió mundial i va augmentar l’entrenament a 4 hores diàries. Després va passar a cinc i, a la fi, sis hores de pràctica diària. Va anar a moltes competicions  després d' entrenar-se molt  i encara quedava quart, va augmentar les hores d'entrenament a vuit i a deu. -Ens podem imaginar el que representa practicar tir vuit hores-. Finalment va perdre tot l’interès per l’esport. Rick McKeney va deixar de practicar durant sis mesos i en aquest període va aprendre Psicologia de l’Esport.   Una de les coses que ell feia malament és que quan practicava el tir amb arc en competició el seu objectiu era sempre el de vèncer, el de passar a l’altre, i per tant, es trobava amb l’objectiu de fer-lo millor que la resta de competidors. (Egoisme pur i dur, ja que ningú es millor que ningú i encara manco si tens una copa o una medalla que creus que t' ho diu...!).  Va aprendre a canviar el seu objectiu: a ultrapassar el que estaven fent els altres sense centrar-se en voler guanyar-los. Va bloquejar aquest pensament en la resta y, ja que era un arquer molt ben preparat, la seva meta va convertir-se en fer el tir perfecte, executar el tir de forma perfecta, tècnicament parlant. Respetant i valorant sempre els companys i competidors de la manera justa.  Rick va començar a practicar l’entrenament en habilitats psicològiques, l' alegria, l' acontentament, el recurs de l' humor en situacions adverses la calma, la concentració,  la paciència, l' atenció, la seguretat, la confiança... canviant el seu objectiu, entrenant-se més bé en el seu tir perfecte. Va decidir tornar a la competició. Com a conseqüència dels estudis només podia entrenar-se una hora al dia, per tant les vuit hores diàries les havia reduït a una. Va ser campió mundial al Japó i va batre tots els rècords de la dècada dels 70. Practicava una hora al dia, però el que va aprendre és que no necessitava més pràctica física, sinó pràctica psicològica. Sempre a punt!