AVUI PARLEM DE LA CONFIANÇA!

La confiança  és un sentiment cap a les altres persones que indica la creença que compliran els acords, tàcits o explícits, en què es basa la relació o que seran capaces de fer una tasca concreta. La societat es basa en uns lligams de confiança mínims que permeten la convivència i l'establiment de normes comunes. Aquesta confiança també es dóna en altres espècies animals però no es considera com a tal perquè depén de l'instint, no és conscient com en el cas dels humans. Quan la confiança està més enllà de la racionalitat, això s'anomena fe. Els individus capaços de generar confiança en els altres tenen més poder, ja que poden influir la resta de persones. Sovint va associada a la predictibilitat de la conducta, a bones dots de comunicació i a la possibilitat de generar empatia. Es reforça amb l'experiència, és a dir, una persona que ha demostrat ser digna de confiança, tendirà a suscitar major confiança en properes ocasions. Això explica perquè hi ha gent amb més problemes per confiar en altres, segons les experiències passades. La confiança en un mateix és un dels components de l'autoestima i sorgeix amb el primer desenvolupament psicològic (segons Erik Erikson des del naixement amb el lligam amb els cuidadors del nadó).