AVUI PARLEM DE LA CULPABILITAT!

La culpabilitat o el remordiment és el sentiment negatiu (que potser molt útil si se´n fa un ús correcte i adequat) que té una persona que pensa que ha actuat malament. És una sensació subjectiva, ja que pot correspondre o no a una infracció de la llei o les normes ètiques acceptades, depèn dels propis valors, del que es considera bo o no. La religió[text imprecís] creu que és l'ànima la font d'aquest sentiment, ja que quan la persona s'aparta del recte camí, envia un senyal al cos. Els sociòlegs afirmen que es basa en la por al càstig i el desig de tenir bona fama pública, per la qual cosa un individu que ha transgredit una norma preveu una possible sanció social, en forma de menyspreu o retret. Seria, per tant, un mecanisme d'alerta de l'autoestima, que veu el perill de perdre l'afecte dels altres. Segons Sigmund Freud , és el superjo o consciència la part de la ment que activa aquest mecanisme. Moltes cultures tenen mecanismes d'expiació per alleujar el sentiment, com la reparació a la víctima, el càstig o penitència i la confessió. Físicament s'explica per l'existència de neurones mirall, que permet empatitzar amb els resultats negatius de la pròpia acció i en viure les seves conseqüències desagradables experimentar dolor. Es considera que una persona que no té sentiment de culpabilitat  pateix un trastorn sever de la personalitat.