L' ESCALA BEAUFORT

Benvolguts amics escoltes. Recordeu que ens veurem novament el diumenge dia 10/05/015 a l' excursió d' agrupament. Parlem avui doncs de l' Escala de Beaufort que és una mesura empírica de la intensitat del vent i es basa principalment en l'estat de la mar, les onades i la força del vent. El nom complet és Escala de Beaufort de la força del vent, tot i que és una mesura de la velocitat del vent i no de la força en el sentit científic. L'escala bàsica té dotze graus, i existeix una versió ampliada per adonar dels ciclons i altres fenòmens extrems. L'escala va ser ideada el 1805 per Francis Beaufort, oficial irlandès de la Marina Reial britànica, quan servia en un vaixell HMS Woolwich. Més tard, Sir Francis Beaufort esdevindria Contraalmirall de la Marina. L'escala que duu el seu nom va tenir una evolució llarga i complexa i va, des dels treballs previs d'altres (entre ells, els estudis de Daniel Defoe d'un segle abans) fins quan Beaufort va ser administrador superior de la Royal Navy a la dècada de 1830 que l'escala va ser adoptada oficialment i ser utilitzada per primera vegada. Aquest primer viatge va ser en un HMS Beagle sota el comandament del capità Robert FitzRoy, després de crear-se la primera Oficina de Meteorologia de Gran Bretanya (Met Office) i que s'encarregaria de fer previsions meteorològiques regularment. A principis del segle XIX, els oficials de la Marina feien observacions meteorològiques regularment, però no hi havia una escala estàndard i aquestes podien ser molt subjectives – el "vent fort" d'un home podria ser «vent fluix» per un altre. Beaufort va aconseguir doncs estandarditzar una escala. L'escala inicialment tenia dotze nivells (del zero al dotze) i no es basava en registres de la velocitat velocitat del vent, sinó en l'estat qualitatiu de les veles d'una fragata, llavors el vaixell principal de la Royal Navy, per l'acció del vent; alguns d'aquests qualificatius eren "suficient per mantenir la direcció" o "no hi ha lona de vela que ho suporti". Històricament, l'escala Beaufort de la força del vent proporciona una descripció empírica de la velocitat del vent basant-ne en les condicions marines observades. Originalment tenia 13 nivells, però a la dècada del 1940 se l'amplià a 17 nivels