AVUI CONEIXEM EL NANGA PARBAT

El Nanga Parbat és la novena muntanya més alta del món i la segona més alta del Pakistan. El nom de la muntanya significa muntanya despullada en urdú i hindi. El nom es deu al fet que es tracta d'una muntanya aïllada, separada de la resta de grans muntanyes, per la qual cosa destaca sobre el paisatge. Aquest mateix aïllament la fa especialment perillosa pels escaladors. En caixmiri el seu nom és Diamir, que vol dir Rei de les muntanyes. Aquest és un nom que sols es manté al vessant oest de la muntanya. El Nanga Parbat és el vuit mil més occidental del planeta, està situat a la regió dels Territoris del Nord, al Pakistan, al sud del riu Indus. El 1953 una expedició alemanya, dirigida per Karl-Maria Herrligkoffer, germanastre de Willy Merkl, aconseguirà fer el cim del Nanga Parbat el 3 de juliol de 1953. L'únic integrant d'aquesta expedició que va fer el cim fou l'escalador austríac Hermann Buhl, convertint-se d'aquesta manera en l'únic muntanyenc en fer una primera ascensió d'un vuit mil en solitari i sense oxigen.  La nit del 2 de juliol Buhl i Otto Kempter la van passar al camp V, a 6.900 m. Des d'allí iniciaren l'ascens a dos quarts de 3 de la matinada, però poc després Kempter es retirava. A les 7 de la tarda feia el cim, després de 16 hores i mitja de dura escalada. La nit se li tirà al damunt i hagué de fer un vivac. No serà fins a les 7 de la tarda de l'endemà quan arribi al camp V. De resultes del fred passat, Buhl perdé diverses falanges del peu dret.