AVUI PARLEM DEL DESERT DEL SAHARA

El Sàhara (aṣ-Ṣaḥrāʾ al-Kubrà, literalment "el Gran Desert") és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica. Amb més de 9.400.000 km² el segon desert més gran del món (després de l'Antàrtida) i el més gran dels de tipus càlid. Abasta la major part d'Àfrica del Nord, aproximadament el 27% del continent africà, cosa que el fa tan gran com Europa o els Estats Units. El Sàhara s'estén des del Mar Roig, incloent-hi parts de les costes mediterrànies costes, fins a l'Oceà Atlàntic. Vers el sud està delimitat pel Sahel, un cinyell de sabanes semiàrides situat al nord de l'Àfrica subsahariana. En aquest desert s'han filmat infinitat de pel·lícules i reportatges. L'aridesa ha dominat el Sàhara des de fa uns 3 milions d'anys.  Alguna de les seves dunes de sorra poden superar els 180 metres d'alçada. Els límits del Sàhara són l'Oceà Atlàntic per l'oest, l'Atles i el Mediterrani pel nord, el mar Roig i Egipte per l'est, i el Sahel pel sud. El Sàhara s'acostuma a dividir en Sàhara occidental, Muntanyes d'Ahaggar, Muntanyes del Tibesti, Muntanyes d'Aïr (una regió de muntanyes i elevats altiplans del desert), el desert del Teneré i el desert Líbic (la regió més àrida). El punt més alt al Sàhara és l'Emi Koussi, un volcà de 3.415 metres situat a les muntanyes del Tibesti, al nord del Txad. El Sàhara divideix el continent africà en dues parts, la Nord i la subsahariana. La frontera sud del Sàhara està marcada per una franja de sabanes semiàrides anomenada Sahel, al sud del Sahel es troba la regió més exuberant del Sudan (no confondre amb l'estat del mateix nom) i la conca del riu Congo. El nom prové de la paraula àrab per designar el desert:  "ṣaḥrā´" صحراء صحراء La denominació Teneré que s'aplica a la part central del Sâhara és una paraula berber, parlada pels tuaregs que l'habiten, que significa desert de sorra. Els romans anomenaven “terra deserta” al territori al sud de Cartago. Fins al segle XIX no es va generalitzar el nom de Sàhara per a tot el territori. El nom àrab és Bahr bela ma (mar sense aigua). Per la seva situació tropical i en general la baixa altitud i en gran part per la continentalitat s'enregistren les més elevades temperatures màximes del món (56 °C a Líbia). Les temperatures mitjanes anuals superen els 30 °C. S'ha enregistrat una variació en el mateix dia des de -0,5 °C a 37,5 °C. El Sàhara també és extremadament ventós i els vents, calents, poden fer remolins que augmenten la sensació de calor. La part nord més propera a la mediterrània pot tenir temperatures mitjanes d'hivern pròximes als 10 graus; en canvi al sud les temperatures són més homogènies. Als massissos muntanyosos del Tassili i Hagaar que s'enlairen per sobre dels 3000 metres, les temperatures davallen (0,60 °C per cada 100 metres) però la pluviometria no passa dels 200 mm.