QUAN ANAR A L' ESCOLA ÉS REALMENT UN PROBLEMA?

El  petit poble d' Atuler, a la Xina, va cobrar rellevància després que transcendís la manera en la qual els nens van a l'escola. A través de xarxes socials, vídeos, i altres mitjans va sortir a la llum recentment la realitat d'un grup de 15 nens d'entre 6 i 15 anys que han de escalar uns 800 metres de paret rocosa per arribar a l'escola. Sense cap dubte aquesta manera d'accedir a l'educació el transforma en alguna cosa extremadament perillós i esgotador ja que tots els dies, durant dues hores, les seves vides corren perill.  Però no cal anar a la Xina per trobar casos de nens que realment viuen una odissea quotidiana per poder anar a l'escola. A Amèrica Llatina, en algunes regions, també hi ha casos sorprenents que demostren una actitud totalment admirable, malgrat el indignant que és que les seves vides corrin perill. Practicar esport extrem per anar a l'escola sembla una mica exagerat i fins i tot de mal gust, però és la realitat que viuen diversos nens d'algunes regions de Colòmbia, com succeeix al sud de Bogotà en una zona muntanyosa oa la zona de Riu Negre. Després de travessar carreteres i esquivar possibles delinqüents, s'han de llençar amb un cable d'acer (tirolína) i agafats d'una politja d'un costat a un altre. "És un perill perquè un nen no té el mateix coneixement del perill que un gran".  Samara Muñoz, una petita estudiant, va explicar per què s'atreveix a córrer aquesta aventura per anar a l'escola. "Perquè vull estudiar i tirar endavant (...) quan sigui gran", Recordem que actualment hi ha uns 215 milions de nens que no van a escola i estan obligats a treballar per a viure. Aquests són només alguns exemples de nens que somien amb un futur millor i que ens poden ajudar a valorar l' afortunats que som tots i totes i de l'important que és ajudar als altres.