LES CONSEQÜÈNCIES DE LES DROGUES

A banda de les conseqüències físiques que suposa l'ús continuat de substàncies tòxiques (que afecten la salut de manera dràstica amb problemes cardíacs, insuficiència hepàtica, alteracions digestives, atrofia muscular, disminució de les defenses, etc.), els efectes psicològics són els que comporten un grau més elevat de degeneració personal, perquè impedeixen un desenvolupament social i professional normals. Entre d'altres símptomes, podem observar irritabilitat i canvis d'humor, amnèsia, apatia, desànim o eufòria infantil, al·lucinacions i demències, conducta antisocial i marginació, disminució del nivell de consciència de la realitat i una llarga llista de trastorns que, a poc a poc, van sumint el jove en un món de confusió mental. La droga emmetzina la ment i, per tant, obstrueix la capacitat rectora del conscient. Sota els seus efectes, tot i no ser capaç de concretar cap idea ni de tirar endavant projectes, la persona actua com si tingués la solució de tot i hagués de "menjar-se" el món, i té el convenciment que les seves capacitats s'han intensificat. Però destorbar el propi procés mental no comporta en cap cas millorar-ne el rendiment o augmentar-ne el talent, sinó tot el contrari: el fa més lent, com és el cas de la parla farfallosa o de la verborrea incoherent de l'embriac. El que percep el drogoaddicte no és res més que un miratge, a causa de la manca d'una visió objectiva de la realitat.