Excursions


En aquesta pàgina romandran penjades les informacions més importants sobre una de les nostres principals activitats l' excursionisme. Aqui trobareu consells útils per emprar i saber on  comprar material, nocions bàsiques sobre el medi natural i  primers auxilis entre altres coses.



PRIMERS AUXILIS. Cal mencionar un apartat important tant al cau com a les activitats que duim a terme a l' aire lliure. Aquestos són els primers auxilis en cas d' emergència. S'entenen per primers auxilis, les cures immediates, adequats i provisionals donats a les persones accidentades o amb malalties d'aparició sobtada abans de ser atesos en un centre assistencial. Els objectius dels primers auxilis són: Conservar la vida.  Evitar complicacions físiques i psicològiques. Ajudar a la  recuperació. Assegurar el trasllat dels accidentats a un centre assistencial. Normes generals per a la prestació de primers auxilis.  Davant d'un accident que requereix l'atenció de primers auxilis, cal recordar les següents normes: Actuï si té seguretat del que va a fer, si dubteu, és preferible no fer res, perquè és probable que l'auxili que presti no sigui adequat i que contribueixi a agreujar el lesionat. Conservi la tranquil·litat per actuar amb serenitat i rapidesa, això dóna confiança al lesionat i als seus acompanyants. A més contribueix a l'execució correcta i oportuna de les tècniques i procediments necessaris per prestar un primer auxili. De la seva actitud depèn la vida dels ferits; eviti el pànic. No es retiri del costat de la víctima; si aquesta sol, sol·liciti  l'ajuda necessària (elements, transport, etc.). Feu una revisió de la víctima, per descobrir lesions diferents de la que va motivar l'atenció i que no poden ser manifestades per aquesta o els seus acompanyants. Exemple: Una persona cremada que simultàniament presenta fractures ia les quals moltes vegades no se'ls dona suficient atenció per ser més visible la cremada. Feu la valoració de la víctima, d'acord amb: Valoració del Pacient: No oblidi que les possibilitats de supervivència d'una persona que necessita atenció immediata són grans, si aquesta és adequada i si el transport és ràpid i apropiat. Feu una identificació completa de la víctima, dels seus acompanyants i registre l'hora en què es va produir la lesió. De ordres clares i precises durant el procediment de primers auxilis. Inspeccioni el lloc de l'accident i organitzi els primers auxilis, segons les seves capacitats físiques i judici personal. "No lluiti contra l'impossible". Exemple: En un accident de trànsit, una persona està empresonada pel pes del vehicle, físicament no pots moure, doncs les seves forces físiques no són suficients; altres persones requereixen la seva ajuda immediata. Eviteu el saqueig fins on sigui possible, sense descuidar la salut dels accidentats. Delegui aquest tipus de funcions en altres persones. Procediments per a la prestació de primers auxilis. Per prestar els primers auxilis vostè ha de fer el següent: Organitzi un cordó humà amb les persones no accidentades; això no només facilita la seva acció, sinó que permet que els accidentats tinguin prou aire. Pregunti als presents qui tenen coneixements de primers auxilis perquè l'ajudin. PRESTI atenció immediata en el següent ordre, els que: 1. No presentin senyals de vida (mort aparent). 2. Sagnen abundantment. 3. Presenten cremades greus. 4. Presenten símptomes de fractures. 5. Tenen ferides lleus. Un cop fets els primers auxilis, si cal, traslladi al lesionat al centre de salut o hospital més proper. Precaucions generals per a la prestació de primers auxilis. En tot procediment de primers auxilis s'ha de fer el següent: Determineu possibles perills en el lloc de l'accident i situï la víctima en un lloc segur. Comuniqueu contínuament  amb la víctima, la seva família o veïns. Afluixi la roba de l'accidentat i comprovi si les vies respiratòries estan lliures de cossos estranys. Quan faci la valoració general de la víctima, eviti moviments innecessaris; no tracti de vestir. Si la víctima està conscient, demani-li que mogui cadascuna de les seves quatre extremitats, per determinar sensibilitat i moviment. Col·loqui a la víctima en posició lateral, per evitar acumulació de secrecions que obstrueixin les vies respiratòries (vòmit i mucositats). Cobreixi el lesionat per mantenir la temperatura corporal. Proporcioni seguretat emocional i física. No no mogui l'accidentat, especialment si es sospita fractura, abans cal immobilitzar. No administri medicaments en cap cas sino és per prescripció metge.  No doni líquids per via oral.  Mai donar begudes fredes o alcohol en cap cas. No feu comentaris sobre el estat de salut del lesionat, especialment si aquest es troba conscient. Si voleu més informació o formació sobre el tema podeu adreçar-vos a Creu Roja Ciutadella  cridant al 971 381 993.



COM FER LA MOTXILLA.Seguim ara  repassant  el necessari per anar d' excursió, sortida o campament. Aquí teniu algunes coses que podeu ficar a la motxilla a cada actviitat. Com hem dit abans cal saber si farem un dia d' activitat, dos o tota una setmana per carregar els materials necessaris per a gaudir de la proposta.  Primer de tot, el sac de dormir (n’hi ha de més prims i de més gruixuts),una manta (si la necessiteu) , Aïllant (una màrfega/estoreta o  “colxoneta” enrotllable), una capelina impermeable (prou ampla per cobrir-nos a nosaltres i a la motxilla), una o dues cantimplores (ben plenes, uns 1.5 litres per fillet i dia si no fa gaire sol), roba d´abric i d´estiu si la necessiteu, pijames si els emprau, roba interior de recanvi,  gorra o ulleres de sol, llanterna amb piles !!!, Plat, got, cullera, forquilla i ganivet, tovalló un  necesser: amb estris de neteja personal i la bereneta i sopar i dinar si escau . Trobareu útil sempre,  Crema solar, Mocadors de paper, Bosses de plàstic buides, una navalla, dues pinces d’estendre la roba (si teniu roba humida, podeu penjar-la de la motxilla mentre camineu), dos metres de cordill, un petit bloc i un bolígraf o  llapis i un repel·lent d’insectes. les mides de motxilla són diverses, des de els "macutos" de 25 litres fins a les motxilles de ruta o travessia de 80 i 90 L en parlem més avall. Si voleu una mica més d´informació per favor anau a www.jouscout.com o també a escoltes  i guies de catalunya.



EL CALÇAT: Ara  parlarem de les botes o sabates que empram per fer rutes i caminades. Si en necessiteu unes recordar que si són massa noves i les emprau massa estona,  us faran mal, així que porteu-les durant dues setmanes abans de marxar, perquè es vagin estovant i agafant la forma del peu. Les botes són adequades per a terrenys abruptes i per l´hivern. Però poden resultar incòmodes; en camins plans i a l´estiu, és millor dur vambes, sabates baixes fins i tot sandàlies.  Corda-les amb fermesa, perquè quedin ben subjectes al turmell (però no tan fort que tallin la circulació). Un avantatge molt apreciable en les botes de qualitat és que són impermeables (cosa que va molt bé si us toca caminar sota la pluja): porten membranes tipus Gore-Tex que no deixen entrar l’aigua però permeten transpirar la suor. Si el teu calçat no té aquest tipus de membranes pot ser una bona idea que portis unes vambes de recanvi (per si és mullen). Aqui teniu alguns consells am l’hora d’anar a comprar unes botes. Quan caminem, els peus s’eixamplen, i poden arribar a mesurar una talla més. Per tant, no vagis a comprar les botes o sabates  amb els peus freds, sinó després d’haver caminat una estona. Trobaràs botes amb la canya més alta o més baixa. Quant més alta sigui la canya, més subjecció fa del turmell (prevenint d’aquesta manera les torçades), però per altra banda també es fa més incòmoda de dur. Es tracta doncs de trobar un equilibri entre subjecció i comoditat. Com més abrupte sigui el terreny pel qual ens haurem de moure, més ens interessarà la subjecció. Les botes s’han de cordar amb cordons (no pas cremalleres o velcros), perquè ofereixen la fermesa i alhora flexibilitat necessària per caminar. És important que siguin transpirables, per tant han d’estar fetes de cuir autèntic, i no pas de cuir sintètic. Algunes porten membranes que les fan impermeables: en aquest cas cal que siguin de tipus Gore-Tex, que no deixen entrar l’aigua però sí permeten transpirar la suor. Emprova’t les botes amb els mitjons que faràs servir per caminar (habitualment unes mitges gruixudes de trekking). Fica el peu dins la bota, i fes arribar els dits fins a la punta; a darrera t’ha de quedar un espai fins al taló suficient per ficar-hi un dit. Corda’t la bota fins a dalt, amb fermesa, i prova a caminar. Què tal et trobes el peu? Si et fa mal a algun lloc, tria una altra bota. Per acabar prova a moure els dits: has de tenir espai suficient a davant per poder-los moure amunt i avall. Recordar que aquí passa com amb els sacs de dormir, preus, colors, mides i models n´hi ha per a tots els gustos. Al final el bon material  ens dura molta estona i ens pots estalviar una bona torcedura o alguna que altra butllofa. Alegria i optimisme i sempre a punt!



EL SAC DE DORMIR: Cinc són les coses en què cal fixar-se al comprar un sac de dormir. Talla: assegureu-vos abans de res que la llargada del sac és suficient per a la vostra alçada. Material: en general hi ha dos tipus; un tipus porta fibra sintètica com a farciment, i l’altre (més car) porta plomissol (“plumón”). El plomissol és molt lleuger i proporciona millor aïllament, sempre i quan el mantingueu sec. Si es mulla, perd tota la propietat aïllant i resulta molt difícil d'eixugar  Per tant, en condicions humides, els sacs de fibra sintètica són més aconsellables. Pes i compressibilitat: la compressibilitat és la capacitat del sac de comprimir-se en un paquet petit que sigui fàcil de portar a la motxilla. Aquesta propietat i la del pes són important mirar-les si heu de fer rutes a peu portant la motxilla a l’esquena. Els sacs amb més compressibilitat generalment venen guardats en una bossa amb corretges, que serveix per fer-ne un paquet més petit. Aquestes bosses comprimibles també les podeu comprar per separat. Forma: els sacs poden ser quadrats o tipus mòmia; els primers es poden obrir completament per formar una manta, mentre que els segons tenen per dalt una forma arrodonida que es pot ajustar per abrigar-nos també el cap. Els sacs tipus mòmia en general són aptes per suportar temperatures més baixes. Si teniu parella, us pot interessar comprar un sac amb la cremallera a l’esquerra i un altre d'igual que la tingui a la dreta; els fan així perquè pugueu ajuntar els dos sacs i dormir junts. Temperatura de comfort: si mireu l’etiqueta, veureu que tots els sacs indiquen un interval de temperatures. Aquestes són la temperatura màxima i mínima en què es pot fer servir. Si la temperatura exterior està per sota del mínim que tolera el sac, passareu fred. Si supera el màxim, passareu calor dins el sac, suareu, estareu incòmodes, i no dormireu. Per tant, heu de tenir clar en quines condicions el fareu servir. ¿Serà a l’estiu o a l’hivern? ¿Estareu a la platja o en mig dels Pirineus? ¿Sabeu quina és la temperatura mínima durant la nit en aquesta època?  Recordar que sempre podreu emprar un sac de dormir d´estiu amb una bona manta a sobre o perquè no, dos sacs de dormir prims, uns dins l´altre, fan per un de bo!... Sempre a punt!


DECÀLEG DE L' ACAMPADA: Ara uns consell útils i molt importants per a la convivència per a tots i totes alhora d´acampar:1.– Entrar descalç a la tenda. 2.– No menjar dins la tenda (menys que el temps ho impedeixi) 3.– Fer el mínim de vida possible dins la tenda. Estem a la natura i l’hem de gaudir.4.– A la nit s’han de revisar els vents per tal d'assegurar nos que no saltin si el vent bufa fort.5.– Si hem d'airejar els sacs en els  penjadors. Mai no els posarem sobre la tenda, desatansen la tela. 6.– Les bosses  (de les tendes) s’han de guardar dins la tenda. Mai fora ni sota el sota sostre. La conservació de les bosses és important perquè són les que permeten guardar i mantenir sense humitat la tenda durant tot l’any.7.– Quan plou (en cas de tendes canadenques) hem de posar una goma “tapa-aigües” en els dos pals per evitar l’entrada d’aigua pel sostre de la tenda. 8.– La tenda ha d’estar neta i s’ha de netejar sovint. 9.– Les motxilles es posaran fora de la tenda protegides de la rosada i la pluja amb un bon plàstic. Si esteim de ruta és  pràctic que tothom dugui una bossa de fems, industrial per posar-hi la motxilla. 10.– Qui dorm a la tenda n’és el responsable. Per altra banda  i per a qualsevol tipus d'excursió o sortida  hem de fer la previsió correcte del volum i del pes a portar. És aconsellable escollir motxilles amb capacitat justa o fins i tot una mica més petites per obligar-nos a estalviar pes. La mesura de capacitat utilitzada és el litre. *Macutos: menys de 25 litres *Excursions d'un dia: 25 a 35 litres de capacitat. *Motxilles d'assalt: 45/50 litres *Cap de setmana: 60 a 65 litres. *Campaments, colònies o ruta: 75 a 85 litres.   Si en tost d´anar a dormir en tendes, ho feis al ras (vivac)  cal tenir en compte portar sempre que es pugui una funda pel sac (impermeable i sempre que sigui possible transpirable) la rosada potser ens deixarà xops, en aquest cas podem jeure davall un pi, sivina, mata o qualsevol arbre o arbust que ens oferesqui redossa. També cal trobar un lloc que ens protegesqui del vent i evitar les zones amb molsa (humitat) els clots (gelada a les matinades). Un plàstic a baix i un toldo a sobre ens ajudaran també a guarir-nos del fred i aigua. Si dormim en grups, mantenir-nos junts per conservar la calor corporal. Sempre a punt!.


USOS DEL FOULARD. El Foulard, el gran oblidat d' algunes excursions...Alguns cops no ens posam el foulard i tenim segur moltes raons per argumentar-ho. Aqui en tens una trentena per dur-lo a cada sortida com a mínim. Segur que et traurà d´algun "apuro". La majoria de fulards o foulards tenen forma triangular, tot i que també en podeu trobar de quadrats. La mida habitual en la majoria de països és d’entre 70 i 80 cm de costat, però alguns autors consideren que la seva mida ideal, per treure el màxim de profit, serien 90 cm. Pots emprar el foulard: 1. Identificatiu ens diu a quin agrupament pertanyem, 2. Per localitzar la teva gent entre una gentada, sino prova d´anar a un sant Jordi o a una jamboree...3. Per comunicar-vos a distància amb senyals de mors o emprant-lo com a bandera, 4. Per marcar el camí als equips de rescat, deixantlo lligat a un lloc visible, 5. Corda d' emergència, si en fermam 10 o 12, podem fins i tot escalar, 6. Escala d’emergència,  ajuntam 2 pals... I de pas el podem emprar com a 7. Llitera d’emergència, 8. Per moure persones inconscients, les podem lligar a nosaltres amb moooolta cura. 9. Contra el sol, el vent i la humitat (si no tens una altra prenda millor), 10. Barret per protegir-se del sol, 11. Gorra contra el fred, 12. Mocador contra la sorra i la pols (a Menorca no tenim gaire tempestes d´arena... Però si un dia aneu al Sàhara... 13. Mocador de protecció en cas d’incendi, posat a la boca i ben humit... 14. Cinta per al front, 15. Cinta per recollir el cabell, 16. Cinturó d’emergència, 17. Banyador d’emergència, 18. Mitjons d’emergència, 19. Vestit d’emergència, 20. Tovalló, 21. Tovallola, 22. Estovalles, 23. Taula o cadira, 24. Tapadora (si no voleu que les mosques vagin al vostre menjar preferit...) 25. Bossa, 26. Per lligar l’equip, 27. Motxilla "hudson bay" d´aquestes que ara estan de moda... 28. "tump-line"un fulard ajuda a sostenir el pes de la motxilla, dos fulards lligats permeten transportar una càrrega amb el cap, 29. Per evitar butllofes també es pot fer servir el fulard per evitar fregaments a l’espatlla o la palma de la mà quan portem paquets molt pesats. 30. Per unir dos pals si cal... 31. Per filtrar l’aigua de beure impresionant!! 32. Per fer diversos jocs, 33. Per acabar, usos del fulard per fer embenats, per luxacions, per aturar hemorràgies, per fer inmobiblitzacions d´emergències en braços,mans cames i peus.


METEOROLOGIA. Tothom s'ha trobat alguna vegada remullat per una pluja imprevista. Normalment ens preocupam més de no quedar xops després de la pluja que d’apendre a prevenir-la. Perquè en la mida possible açò no passi s'ha de saber conèixer el temps. El temps esta format per un conjunt d'elements: els vents, els núvols i les pressions que, en combinació, produiran les precipitacions. Els butlletins meteorològics. Una pressió atmosfèrica alta i constant (que s'acosti cap a 760 m/m o 1013 mlbrs) indica bons temps. Una pressió atmosfèrica baixa i constant (l'agulla marca nombres més baixos) indica mal temps. Es pot emprar també l'altímetre com a baròmetre; Si l'alcada puja (vé expressada en metres o peus) estant nosaltres aturats a un lloc, és que hi ha una tendència cap a baixar la pressió, per tant, farà mal temps. Si l’alçada baixa, el temps millorara.Quant a la temperatura: un temps fresc i sec és bon senyal, la calor la humitat, sobretot de bon matí anuncien un canvi de temps. Parlem ara de núvols. A més del baròmetre i del termòmetre hem de fixar-nos en l'evolució i formació del nuvols així com en la direcció del vent que els mou. Els núvols que s'apropen als cims de les muntanyes i baixen tot seguit, anuncien mal temps, si s'atraquen i dispersen la predicció és la contrària. Quan s'observen dues capes de núvols sobreposades i movent-se en direccions diferentes, mal temps. Segons l'alçada i la forma, un cop coneguda, ens donarà la posibilitat de predir més exactament els canvis de temps: Per altra banda i com a curiositats, les traces deixades pels avions a reacció estan íntimament lligades amb la humitat de l’aire. Quan les traces són curtes hi ha poca humitat i significa que el bon temps persistirà. Quan són llargues, de cap a cap del cel visible, significa que hi ha humitat i el temps actual no durara. Altres símptomes de mal temps: -Absència de rosada - insectes inquiets empipadors - Orenetes ocells volant baix - El fum s'arrossega prop de terra i li costa desaparèixer. - Al.lots nerviosos i amb cara de pomes agres (d'aquest últim no ens en podem fiar massa però pot servir). Si de nit brillen els estels i fa fred, farà bon temps. Si brillen d'una manera anormal, s’en veuen molts molt grossos, no fa fred, el mal temps s'acosta. LES TEMPESTES: (amb llamps i trons) Si a més de ploure, cauen llamps i els trons se senten prop cal fer el següent: - Caminar a poc a poc, sense córrer (i mantenir la serenitat). - Despendre's o amagar els objectes metàl.lics, sobretot els punxeguts i els que sobresurtin del cos a motxilla. MOLT IMPORTANT ÉS EVITAR la protecció baix un arbre, roca o edifici aïllat, sobretot si són alts.- Quedar-se enmig d'un ramat fent grups. - Posar-se en coves humides, a sota parets rocoses amb esquerdes o en llocs on passen torrents. Sempre a punt!


NOCIONS BÀSIQUES PER DESCOBRIR LA NATURA. Els humans poden viure 3 setmanes sense menjar i 3 dies sense aigua . Depenent de les condicions climatològiques , s'han registrat persones que han estat més de dues setmanes sense aigua . En el llibre Guinness de records es registra una persona que va estar 18 dies sense aigua . La durada en la supervivència també depèn de les condicions físiques . Una persona pot perdre 2-3 litres per dia , més en climes càlids o tropicals i humits . La falta d'aigua produeix la deshidratació , provocant letargia , mals de cap, marejos , confusió i fins i tot la mort si el percentatge d'aigua perdut és alt ( +15 % ) . La deshidratació redueix la concentració d'aigua en l'organisme i constitueix un dels principals riscos enmig desèrtic o zones molt temperades . Per tal d'evitar aquest fet aquí tenim  algunes recomanacions : L' Orina de color marró o groc fosc és senyal de deshidratació . A una temperatura inferior a 38 ° C , beure almenys 0,5 litres d'aigua per hora , més enllà de 38 ° C , s'aconsella , almenys , un litre d'aigua per hora . Beure a intervals regulars , això redueix la suor i permet conservar la temperatura corporal . Cobrir- en el possible per tal d'evitar l'exposició de la pell al sol ( en particular , el cap, el clatell i els braços ) . Això permet conservar la transpiració . En efecte , els vestits absorbeixen la suor , conservant-lo en la pell , el que dóna un efecte de frescor a la menor brisa . Evitar parlar i mantenir la boca tancada , respirant pel nas . Això permet reduir considerablement les necessitats d'aigua . Evitar tot contacte directe amb superfícies calentes : és millor asseure sobre la motxilla per exemple . Si l'aigua escasseja , s'ha d'evitar menjar : la digestió consumeix aigua . En entorns extremadament secs , cal cuidar en extrem la pèrdua d'aigua per evitar la deshidratació : Respirar pel nas prevé que el vapor d' aigua escapament per la boca . Evitar fumar . Romandre a l'ombra i evitar els treballs extenuants durant els dies calorosos i assolellats . Evita menjar massa ( el cos humà fa servir una gran quantitat d'aigua a la digestió , especialment per a greixos i proteïnes ) . No beure alcohol , ja que ajuda a la deshidratació . Mastegar un tros de resina o portar una pedreta a la boca per produir saliva i evitar que s'assequi la boca en excés.  Per evitar aquest risc , una prioritat important és trobar una font d'aigua potable . Algunes aigües poden estar contaminades per la pol·lució o patògens i cal anar molt en compte a l' hora de beure aquestes aigües.


MÉS NOCIONS BÀSIQUES PER DESCOBRIR LA NATURA. Si parlem avui  de com trobar aigua en el medi natural, aquí teniu alguns consells ben curiosos. Mira al fons de les valls , cap a on es drena l'aigua natural . Si no hi ha cap rierol o estany , busca zones de verda vegetació i excava en ells . Excava barrancs i en el llit de rius secs . A les muntanyes cerca  aigua en les esquerdes. A la costa excava per sota del nivell del mar. Sospita dels estanys que no té vegetació verda al voltant d'ell o si hi ha ossos d'animals a prop . Comprova si hi ha minerals en les ribes, pot indicar unes condicions alcalines . Bull sempre l'aigua estancada . Al desert , llacs sense desembocadura es converteixen en llacs d'aigua salada : l'aigua ha de ser destil·lada abans de beure . Hi ha algunes plantes que poden proveir d'aigua . Moltes arrels d'arbres i vinyes contenen gran quantitat d'aigua , i pot extreure col·locant fragments seccionats en un recipient . No utilitzis líquids vegetals tèrbols , lletosos o de colors . L'aigua pot recollir de diverses formes. Es pot recollir aigua pels següents mètodes : Usant un destil·lador solar. Fonent gel . Recollint aigua de pluja (mitjançant tendals recol·lectors amb canalitzacions a barrils ) . Fent un pou en el terreny . Dessalinització . Trampes de condensació.  Recollir rosada de plantes i gespes. L'aigua de pluja ( que normalment és potable ) pot recollir en recipients . Utilitza una àrea de recollida el més àmplia possible , fent que l'aigua discorri cap a envasos . Un forat a terra recobert de fang , pot emmagatzemar aigua . Si no disposem d'aquestes fonts , serà necessari més enginy . L'aigua pot recollir per mitjà de trampes de condensació o destil·ladors solars . La roba es pot utilitzar per recollir la rosada i la humitat de gespes i plantes . Utilitza una samarreta lligada al turmell i caminar sobre l'herba a l'alba o capvespre i escórrer per recollir-la. Aquest és un mètode molt eficaç per obtenir aigua . L'aigua estancada pot potabilitzar per filtració usant un colador amb carbó actiu o pastilles que es venen per a la potabilització, ves en compte. Sempre a punt.


COM PLEGAR UNA TENDA DE CAMPANYA. Anem avui a repassar com aplegar bé una tenda.!!! Pleguem-la bé: 1.-buidar la tenda i netejar-la per dins amb una garnereta 2.-estendre les bosses en un lloc ben visible i posar-ho tot a sobre. No deixar res a terra perquè s'embruta o es perd 3.-si hem estat acampats bastants dies raspatllarem el sobresostre amb un raspall tou, que ens permetrà treure el fang i la pols acumulada o la deixarem eixugar si està banyada. 4.-desclavarem les piquetes amb una altra piqueta o amb un martell. 5-plegam el sobresostre. Per fer-ho tenim com a punt de referència la bossa on hem de posar la part de la tenda. Plegant l'absis hem d'aconseguir que la peça tengui forma rectangular. Plegarem el sobresostre a terços fent que tengui una amplada de 4 dits menor a l'amplada de la bossa. Sempre posarem el vents i les gomes a la part interior 6.-enrotllarem el sobresostre i el posarem a la bossa 7.-per plegar la tenda afluixarem els vents i treurem els pals i les piquetes 8.-per cuidar les cremalleres, plegarem la tenda amb les portes obertes. Plegam les parets estirant-les sobre una part del terra i feim un rectangle plegant l'absis sobre la tenda en tres trossos, aconseguint una peça d'una amplada una mica més petita a la de la bossa 9.-enrotllarem la tenda i amb un padàs anirem netejant el terra. Si el terra és moll farem servir una esponja i ho assecarem amb el padàs 10.-posam les peces (pals, piquetes, tenda i sobresostre) al sac principal i el tancam apretant-lo fort. Hem d'aconseguir que ajusti i impedeixi el moviment del que hi ha dins. Sempre a punt!




QUE FER SI ENS PERDEM ENMIG DEL BOSC. Encara que és difícil perdre l´orientació a Menorca, si algun cop vos aventureu per les muntanyes de la Península o en els grans boscos Nordamericans o les Selves de l´Amazònia on no hi ha cobertura per telefonar a en "Bear Grylls" de "El último Superviviente" perquè ens digui que podem fer i menjar... avui vos donem uns consells per adentrarnos dins el Bosc: No anar mai una persona sola (no tindria ajuda si es fa mal). Portar sempre que poguem a la motxilla una petita farmaciola i un "kit de supervivència": Ganivet, bruíxola, corda, bosses, encenedor.... Deixar clarament indicat a algun conegut quina es la ruta que tenim previst seguir. Consultar sovint el mapa i la brúixola per estar segurs de la nostra posició. Si tenim previst tornar pel mateix camí, en els creuaments de camins marcar el camí de tornada amb una fita de pedres. I si creiem haver-nos perdut, que feim? Primer de tot Mantenir la Calma i l´ordre en els raonaments. Després procurarse menjar, aigua i refugi si cal. No caminar sense rumb donant voltes, per no esgotar-nos; seiem i intentem esbrinar on som i cap a on hem d'anar. Cal MIRAR: Pujar a un lloc elevat des d’on es pugui veure millor alguna cosa amb la que orientar-nos. Buscar detalls assenyalats i després tractar de trobar-los en el mapa (muntanyes amb un perfil peculiar, línies d’alta tensió, rius, carreteres,...) Insistir amb el mapa i la brúixola fins a orientar-nos (podem fer triangulació si veiem dos o tres llocs coneguts). A la nit caldrà buscar la resplendor o llums de cotxes o cases que poden veure's des de molt lluny. També cal ENSUMAR l'aigua de rius, llacs, o el mar, el fum d'algun tipus d'indústria, animals de granja, fums de tubs d'escapament o llars de foc i així arribam a ESCOLTAR: Soroll de motors, trànsit,...Soroll de l'aigua de rierols, cascades, onades,...Soroll de màquines. Campanes d’escoles, esglésies,... Gossos que borden, ovelles, vaques,... Si creiem estar prop d'una granja, dirigir-nos-hi perquè ens indiquin el camí. Si malgrat tots els esforços, estem irremissiblement perduts, seguir un corrent d'aigua riu avall ens portarà al final fins a un riu més cabalós. Les poblacions humanes solen posar-se al costat dels rius (aneu amb compte però amb la vegetació riberenca, que sol ser més espessa i per tant és fa difícil caminar massa a prop del riu).



CUIDAR-SE ELS PEUS. Renteu-vos els peus diàriament amb sabó neutre i suau.  Una bona higiene dels peus és essencial per prevenir infeccions. Assegureu-vos de rentar-vos bé els turmells, les plantes, les ungles i els espais entre els dits.És molt important assecar els espais entre els dits perquè l’excés d’humitat i la calor afavoreixen la proliferació de fongs i de bacteris. La pell, sempre ben hidratada, el taló és la zona del peu que necessita més hidratació. Per evitar esquerdes, apliqueu-hi el producte hidratant més adequat, segons la vostra pell. Poseu-vos mitges o mitjons de teixits naturals El cotó és el material més recomanable. Eviteu les fibres sintètiques i canvieu-los si aneu de ruta un cop o dos al dia. La forma de tallar les ungles. Les ungles dels peus s’han de tallar amb forma recta-quadrada. És aconsellable que no compartiu les eines per tallar les ungles o pells. Utilitzeu un calçat còmode, flexible i d’amplada adequada als vostres peus. Els materials millor que siguin naturals. Eviteu els talons massa alts (màxim 2-4 cm). No camineu mai descalços per dutxes públiques. Us podríeu contagiar d’infeccions com el peu d’atleta o berrugues. Protegiu-vos sempre els peus amb unes sabatilles adequades. Si teniu algun problema crònic, recordeu visitar el vostre podòleg periòdicament. A més, també us recomanem que utilitzeu amb regularitat pols de talc, exfoliant per eliminar cèl·lules mortes i crema hidratant almenys una vegada per setmana.



QUE FER EN CAS DE TEMPESTA!?  Encara que a l' estiu no és gaire normal una tempesta i que vivim en una zona relativament calmada, metereo-lògicament parlant, ja s' atraca el setembre i les primeres pluges, aquí teniu gràcies al 112 alguns consells útils en cas de tempesta. Ja en vàrem parlar en un taller amb voluntaris de protecció civil, però cal recordar-ho. Amb les tempestes ens trobem davant d'un fenomen atmosfèric generalment associat a vent i pluja, amb aparat elèctric, que pot generar molts incidents i davant el qual ens em de protegir. En cas de vent, a casa assegurau portes i finestres. Retirau de l'exterior objectes que puguin ser impulsats pel vent a l'exterior. Evitau els llocs on pugui haver-hi despreniments: branques, murs i parets, tanques publicitàries, mobiliari urbà, cornises, edificis en construcció... Allunyau-vos de pals de línia elèctrica. En cas de llamps a casa, evitau corrents d'aire. Desconnectau aparells elèctrics. A l'exterior; evitau punts elevats i el contacte amb l'aigua. Mai us refugieu davall arbrat. Allunyau-vos de cables, reixes i objectes metàl·lics. L'interior d'un vehicle és un lloc segur. En cas d' aiguats forts, a casa; adoptau mesures per evitar l'entrada d'aigua . Evitau soterranis o zones baixes. A l'exterior, allunyau-vos de torrents i no travesseu zones inundades ni a peu ni en vehicles. Si és possible, evitau desplaçaments o feu-los per rutes principals. Teniu a ma a casa, ràdio, llanterna i piles de recanvi. Roba de protecció (impermeables, botes d'aigua, etc.) Una farmaciola i els medicaments de la família i els articles essencials per a nadons, ancians i persones amb diversitat funcional.



ACTUACIONS EN CAS D' ACCIDENT. La policia municipal de Ciutadella en la seva pàgina web, ens informa d´uns senzills passos que poden ajudar a salvar vides en cas d' accident o altres perills. En primer lloc, i en cas de presenciar un accident de trànsit,  hauriem d'evitar l'empitjorament d'aquest. Per a això haurà de senyalitzar convenientment el lloc de l'accident, no circular per la via on pugui ser atropellat per un altre vehicle i fer ús de l'armilla reflectora, i connectar les llums d'avaria en el vehicle.  En el cas que l'accidenta hagi ocorregut a la nit, fer-se veure el màxim possible, (encenent totes les llums del seu vehicle i intermitents); fer ús de l'armilla reflectora per ser vist pels altres usuaris de la via, i des de el més lluny possible.  Comunicar ràpidament l'accident al Centre d'emergències 112 o a les Forces i Cossos de Seguretat, ja que si necessita ajuda serà coordinada més eficaçment, i si no ha passat avís, es trobarà impotent.  En cas de foc:  Si existeix foc, l'haurà d'extingir amb els mitjans disponibles o requerir el servei de bombers al telèfon 971 38 08 09 o al Centre d'emergències 112. En cas que l'incendi no s'hagi produït, se n'evitarà tota possibilitat llevant les claus del contacte. S'evitarà fumar, encendre llumins, encenedors, cigarretes, etc.. a les proximitats d'aquest.  On passam avís: Es passarà avís del fet al Centre d'emergències 112 i a les forces i als cossos de seguretat pertinents. Si es tracta d'accident en població, es passarà avís al telèfons 092 de la Policia Local o a l'112 del Centre d'emergències; i, si es produeix en carretera, també es pot avisar al 062 de la Guàrdia Civil. Què fer en cas de ferits:  Es procurarà moure la víctima el menys possible, evitar estirar-la, i abrigar-la mentre espera l'arribada dels serveis corresponents.  Per acabar si hem presenciat l'accident: En cas de presenciar-lo, esperarem l'arribada dels policies i els farem saber què hem vist. El nostre testimoni pot esser molt important. Sempre a punt.


FEM UN REFUGI PER PASSAR LA NIT. Si t'agrada acampar amb freqüència i passar molt temps a l'aire lliure, segur que saps muntar una tenda de campanya per sentir-te calentet i segur durant la nit. Però ... Què faries si et trobessis perdut i sol sense l'equip que acostumes a portar amb tu? O si els teus caps, que són molt dolents t´amollen sol amb la teva unitat, sisena o equip a fer un raid? Ploraríes tota la nit? Està molt bé, és una bona opció, però també recomenam  fer un poc de feina alhora que plores i  plores... Doncs anem per feina. Quin lloc és l´adequat? L'última cosa que vols és construir un bell refugi per descobrir poc més tard que estàs dormint sobre un nivolat  de mosquits, recorda que  rierols i les basses  són el paradís dels mosquits per excel · lència a l´estiu. A més, el sòl que els envolta sol ser molt humit i està exposat a les inundacions.  És millor trobar un lloc alt, sec i pla. Qualsevol lloc que ofereixi un aïllament natural contra el vent serà bo. Després de començar a construir el teu refugi, no podràs canviar de lloc. Per tant, escull amb molta cura. Quins  materials necessitam? Cerca una biga sòlida per al teu refugi. Si és molt curta no podràs entrar al refugi i si és molt llarga teu refugi serà massa gran. Troba un tronc, pedra o bifurcació d'un arbre de l'alçada de la teva cintura per subjectar un dels extrems de la biga. Junta aproximadament 30 pals, cada un més gran que l'anterior. Formaran els laterals del refugi. Després, recull moltes fulles (preferentment seques) i arbustos per crear una capa aïllant. Finalment, junta pals més lleugers per col · locar sobre la primera capa i evitar que sigui arrossegada pel vent. La construcció? Col · loca una extremitat de la biga en el tronc i subjecta l'altra punta a terra amb les pedres. Comprova si es mou o no amb o sense vent. La biga és l'espina dorsal del teu refugi. Si aquesta es cau, el refugi també s'ensorrarà. El teu cap s'ha de situar des del punt més alt, que servirà com a portal. Posiciona la biga perquè l'obertura quedi protegida del vent. Si no hi ha vent, construeix el refugi mirant cap a l'est per aprofitar la calor del sol. Posiciona els pals per formar els laterals del refugi a una distància de 2,5 centímetres entre cada un. Abans d'acabar, arrossega't cap a dins per verificar la mida. La calor del teu cos omplirà tot l'espai, és per això que ha de ser tan petit i còmode possible. Ara que ja has construït l'esquelet del teu refugi, utilitza les fulles i els arbustos que recogiste per aïllar-lo. Necessites almenys una capa de 60 centímetres. Si fa molt fred almenys tres capes. Finalment, col · loca més branques sobre per mantenir al seu lloc. Per acabar, la instal · lació. No has aïllar únicament el costat de fora del refugi. Com el sòl net absorbeix la calor del cos, col · loca una catifa d'arbustos a manera de matalàs per dormir. Després d'entrar, col · loca algunes branques més per tancar l'obertura. Finalment, descansa, dorm bé i prepara't per un altre dia de feina i ruta! Sempre a punt!!